Suposo que tothom té sempre alguna cosa a dir. No en paraules només, sinó alguna cosa a aportar al món, ja sigui escrivint, explicant, rient, plorant, estimant… Jo també he tingut sempre coses a dir. Com tothom.
De fet, ja les he anat dient, però ara crec que ha arribat el moment de posar-les per escrit. No perquè ara siguin més importants ni res per l’estil, sinó perquè cada cop que alguna cosa m’indigna, em remou, m’emociona…, em surt la necessitat d’escriure’n algunes línies. Sempre tinc la sensació que m’ajuda a ordenar el sentiment, les idees, o allò que sigui que m’està voltant pel cap i pel cor.
I no només això. M’enrabia veure el tipus d’idees que sobrevolen les xarxes (i el que és pitjor, no només les xarxes): masclisme, xenofòbia… L’odi s’està apoderant dels espais comuns i ja és hora que les que no ho compartim ens traiem la mordassa que ens han posat.
Per tal que això no sigui un caos, ho he classificat en els típics temes que dia sí i dia també em remouen per dins (són els que hi ha al menú superior). I si a vosaltres també us generen alguna cosa, us convido que ho compartiu, que fa massa temps que ens volen callades.